Actualitzant...

He rebut moltes queixes dels fans del rerefonsdungalliner. Sé que us queixeiu de que no actualitzo el blog gaire sovint i teniu raó, intentaré fer-ho més regularment.

Per mostrar-vos com ha anat evolucionat el blog, el nostre galliner està creixent i es va fent petit. Una explicació e imatges:

Ajudeu-nos a trobar noms per als nostres animalons...

No et tallis, es gratuït!!!

Ja queda menys...

Ja queda menys per les vacances de nadal i per el nostre primer viatge junts. Nus vamus a Madrid, aixi que si voleu comentar i dir-nos llocs de Madrid que poden ser interessants ens ho dieu, De moment aquesta semana reservarem a la taberna de la Daniela per fotrens un "cocido madrileño" (Bassam).

L'oleguer i els seus tius més guapus del món.

Els caps de setmana són curt, però donen per molt. Espero que hagis pogut estudiar tant com hagis necessitat, i molta sort per els exàmens que et vénen. Molt coco i confiança directe cap a barcelona.

Aquí tenim la gossa més guapa del món. Ara el fotògraf que li ha fet la foto és la repera!! -> Abstener-se fotografos professionales o entendidos en fotografia en los comentarios!!

El castell ambulant...

Normalment ens donem compte de les coses massa tard, i sempre pensem que si les haguessim sabut abans, hauriem actuat d'una altre manera.

Imaginem que tothom pogués canviar el seu destí o les coses que ha fet i no li han agradat. Vaia caos seria tot plegat.

Aquells constructors que ara tenen crisi i que de veritat han estirat més el braç que la màniga, o aquells que tenien la màniga massa ample i no han sabut gestionar-la. Aquest és un exemple com qualsevol altre. N'hi han per donar i per vendre, per tantes ocasions i per tantes persones.

I tot això que comento i que no s'entén és per el següent: estava pensant jo, que vist els problemes econòmics que tenen moltes famílies, joves i no tant joves, alhora d'adquirir el seu propi habitatge, o bé intentar-lo pagar, podríem trobar-hi una solució.

Jo crec que podríem rehabitar i rehabilitar els castells o masies que hi han perduts per les muntanyes catalanes i en tot el territori català. De la següent manera: motivant i gestionant la capacitat productiva i intel·lectual de les persones amb risc d'exclosió, aquelles que busquen un treball remunerat i d'aquells que busquen una vida alternativa. De tal manera de posar-los en aquests castells i masies, que ells mateixos rehabilitin aquests llocs, a canvi d'una remuneració i d'una formació.

Així, un cop superada la devallada econòmica i un cop es restitueixin o es crein nous llocs de treballs, tothom podrà gaudir un altre cop d'oportunitats, i si pot ser, en igualtat de condicions.

Els castells hauran quedat restaurats i podràn servir per crear tallers de tota mena o per a fer expandir la cultura personal de les persones amb ganes d'apendre més sobre la vida dels que han habitat aquests llocs en l'antiguitat.

És una opció, factible o no, és una opció. Així que: a castillo deshabitado, todo el mundo està invitado.

Al volante...

Com ja sabem tots, conduir un cotxe no és complicat, però es pot posar difícil si dos malparits (ELS DE LA PRIMERA FOTO) t'estan tocant el collonikis. Sort que en aquest cas, la conductora és bona i no s'espanta per res, perquè aguantar a dos personatges de l'altíssim calibre dels de la foto n'hi ha per cagar-s´hi!!

Enhorabona a la millor conductora del món, i de Barcelona també, i de l'Empordà també.

Participa...

En vistes al nostre proxim viatge a Madrid, m'agradaria que compartissiu amb nosaltres els vostres llocs preferits de la ciutat per tal de que la nostre estada a Madrid sigui més ben aprofitada.

Per tant, comenteu l'entrada i ajudeu-nos a fer una guia de viatge.

Ultims estius...

Els estius són el moments on la gent no fa res i preten renovar les esparances de cara al futur. Però, com que de gent n'hi ha un munt, també hi ha un munt d'estius diferents.

Un se'ls passen treballant, d'altres de vacances, d'altres sense fer res i d'altres emprenyant l'existència dels demés, uns buscant la tranquilitat i d'altres trencant la tranquilitat dels demés. En fi, un munt, però si us hi fixeu sempre hi ha algú que fastidia les teves vacances.

Un altre tema és la definició de treballar. Segons el diccionari escolar català, de Vox, imprés l'any 1997, per "treballar" s'entén tenir una col·locació o una feina per la qual es cobra un sou.

Bé, no sé que entendreu vosaltres de la definició, però el que queda clar és que no diu res sobre si el treball es cosa d'estiu o d'hivern, o de primavera o tardor. I jo em pregunto, perqué la feina d'estiu, remunerada i amb horari establert i amb contracte de treball i sense cap dia festiu en tot un estiu, no es considerat un treball????

Què vol dir que una feina és una merda??

Aquestes afirmacions em trastoquen una mica, però bé, un fa el que pot i no es queixa. I, sobretot, que cadascú es preocupi de la seva feina, que en época de crisi mai es sap.

Frase del dia: "Amb la malaltia agafada i la mare despreocupada, bucat la vida i fes una fugida"

Imatges de l'estiu:

Kitty

Us presento la reina petita de la casa. És la kitty. És un bichon maltés, empordanesa d'adopció. Millor que la veieu vosaltres mateixos...

Com podeu comprobar, la novella familia va ampliant horitzons.

En el próxim capítol...

El "culumpiu" de l'arbre maleït II

Us vaig dir que us portaria imatges de la ferocitat de l'arbre maleït. Mou les seves branques per a ferir els que passegen per els seus voltants. En aquests cas, amb el culumpio.

Espero no ferir les sensibilitats de la gent, si eu acabat de menjar, no el mireu!!!

GUuauu GUuauu...

GUau GUau MRRRrrr GUUUaaauu!!!! (Hola)

Sóc en NUC. Ostres enhorabona. M'he n'he enterat aquesta mateixa tarda quan en Jordi a vingut a casa. Quina alegria tant gran. Però t'haig d'explicar una cosa...

(no mirar el video sense haver llegit la historia)

Fa mesos, els teus pares no vivien on viuen, que ja m'han dit que és la ostia. Tornant al tema, fa mesos que en Poc era el rei del Pati de baix. Tenia un grupet de gallines totes al seu servei i, especialment, semblava que n'estava d'una de pelroja.

Aquest video el vam grabar amb en Jordi ja fa temps. Ell és l'unic que sap el meu secret (veig el futur). I per això us vaig felicitar per endavant.

Pensava que la vostre mare seria la pelroja, però m'he assebentat de que és la Perica. M'anelegro, perquè era molt especial. Ella sempre s'escapava del corral per les nits i es veia amb en Poc. Quins espavilats.

Bé, a la gravació veureu en Poc molt més jove, però segur que encara té la mateixa mala llet de sempre. Ara enyoro que em desperti cada dues hores durant la nit fent els seus cants.

En definitiva, Felicitats per tots. Sento no poder incloure la Perica al vídeo, però no sabia on recoi s'havia fomut!!!

Felicitats...

Ei hola!!

Volia felicitar a en Patufet pel seu naixement. Estarà molt bé amb la familia que el cuidarà. No conec personalment la Perica i en Poc, però si són amics dels que em van cuidar a mi de petit, segur que estarà bé.

També vull felicitar a aquells que neixeran d'aquí uns dies. Aviam si us puc venir a veure un dia d'aquest estiu. Ja sabeu que no em puc desplaçar sol, ja que tinc tendència a anar cap a l'esquerre i desviar-me.

Us envio una salutació en forma de foto del vostre cosí llunyà. Com podreu comprovar, estic en el meu "apartamentu de veranu" en una sombra prenent la fresca, que aquest sol estaborneix!!

Fins aviat!!!

La primera visita...

He sigut el primer en donar l'enhorabona. La Perica s'ho mereix per l'esforç d'haver estat tants dies preocupant-se per els seus futurs fills.

En Poc, per fi ha pogut respirar tranquil. Dies abans s'havia filtrat la notícia de que podia ser que ell no en fos el pare, sinó el Rei SErp, del Regne veí.

Per fi s'ha descobert la veritat i aquí en tenim les proves.

Ja era hora...

Ha costat, però després de 21 dies de cuar els ous ha sortit el primer. Quina alegria. La mare naturalesa ha estat de la nostre part.

Ara ja podem dir que som uns bons ramaders eh?Hem assegurat la nova generació de gallines del Regne.

Ha nascut: LA PRINCESA

Que no la veieu?? ah, es que en aquesta foto està amagada, mireu millor la pròxima. (molts somriures per tutti)

En el pròxim episodi... esperem donar-vos imatges del la familia la sencer

P.D: MOrcius aviat no fara falta anar al zoo d'Australia, perque de seguida el tindrem nosaltres aquí.

"Vajanades"...

Ultimament està de moda posar-se en la vida de la gent i poder dir el que un li sembla per que si. Jo sempre dic que el 11è manament és no molestar, a més, no molestis si no vols ser molestat!! Però no tothom té els mateixos criteris alhora de viure, és millor viure per un mateix que no pas viure de cara als demés.

I vet aquí el kit de la qüestió: la plorera i l'estimació.

Primer. Un plora perque vol, no perquè l'estimin o no.

Segon. Els que tot el dia et diuen que ho fas tot bé no et faran plorar.

Tercer. La gent prefereix viure i acceptar les desgràcies, deficiencies físiques i intel·lectuals dels demés, per ocultar les seves i així no haver-se de mirar a un mateix.

Quart. Perquè els miralls no són per mirarte només a la cara quan et maquilles, sinó que també hi pots mirar-te tot el cos. Oi que no ets com et pensaves??

Cinquè. Perquè la falsetat és una manera de viure. Visca per ella.

Sisè. No dependràs de ningú. Encara que explicar les teves penes per la xarxa perque la gent senti pena de tu i et diguin coses maques i tu sentir-te millor és ben parit.

Seté. Perquè la vida són més coses que comentaris despectius. Quan temps s'hi malgasta al dia??ës millor viure la realitat que no pas la virtualitat. Perquè la realitat... si pots viure la virtualitat?? la diferència són 20 kilos de més!!

Vuité. Perquè és millor viure amenaçat que sentir-se ignorat.

Novè. Perquè la vida passa, millor no miris al voltant i mira endavant.

Desé. No tocaràs els collons gratuïtament, perquè si haguessin de fer pagar, la majoria estarien arruïnats!!!

Onzè. NO MOLESTARÀS!!

NO en feu cas, a la fi i al cap són "Vajanades".

Una vaca brasilenya adopta set porquets

Sao Paulo (Brasil).- El Diario Catarinense ha informat que una vaca de la localitat de Campo Belo do Sul va adoptar a set porquets i els està alimentant com si fossin els seus propis vedells.

L'animal és propietat de Generi Ramos Furtado, de 67 anys. Fa aproximadament un mes i mig, Ramos Furtado, que sempre ha treballat en el camp convivint amb els seus ramats, va percebre que una de les vaques estava disminuint la seva producció de llet de manera que li va semblar absolutament anormal.

Finalment, després de fixar la seva atenció a l'exemplar, va comprovar des d'una de les finestres de casa seva i per casualitat, que estava alletant set porquets no majors de dos mesos. Gratament sorprès va començar a explicar el fet entre els seus veïns i amics, que van pensar que estava exagerant.

"Vaig haver de fotografiar-la per provar que no estava mentint. Després que les persones van veure que tot era veritat, molta gent ha visitat la meva granja per observar aquest fenomen. Els poquets creixeran més del normal, perquè els alimenta la seva mare i després la vaca", es va complaure el camperol de Santa Catarina.

L'homenatge fotogràfic...

Sempre és agradable una sessió de fotos en un estadi de futbol bonic i vestit de futbolista. Doncs això és el que va passar aquest passat diumenge al camp municipal de Figueres en el partit de la Jornada 37 entre la Fundació Esportiva Figueres i el Tàrrega.

L'autora de les fotografies, com podreu comprovar és una jove promesa del món fotogràfic.
Una de les primeres imatges és durant l'escalfament, durant la primera part:

A la segona part l'entrenador va donar entrada al jugador nº10, Jordi Mercader Cros "merca", en la posició de mitjapunta esquerre.

Com podem observar el camp estava en unes condicions perfectes, potser gespa una mica alta, però era correcte.

El resultat no va ser bo, els locals van perdre per 1-2 amb gol de Jordi Cruz pels locals. Podem considerar que els millors del partit van ser l'autor del gol i "merca", ambdós amb una puntuació de 9 al diari esportiu "Sport".

En acabar, la tornada als vestuaris. Era l'ultim partit a casa de la temporada i, qui sap, si l'ultim d'un cicle...

Després del partit hi va haver roda de fotografies. Vet aquí unes quantes:

Cal Afegir...

Dono les gràcies per el suport moral en els moments durs i no tant durs que m'han donat. Sobretot els que em veniu a veure els diumenges. Gràcies!!!

Histories...de viatges...

Avui us presento la Marta...
Aquest és un dels nostres viatges a la profunda terra de la Garrotxa. En concret som a Castellfollit de la Roca. Un poble molt interssant, no tan sols per les vistes que ofereis des de la carrtera, si no que per dins té uns carrers estretys molt característics.

A la foto trobem la Marta i en Joy. Estan en una plaça al costat del precipici. Les vistes són impressionants.

Bé, sens dubte, un lloc recomanable, i no només per parar a esmorzar de camí a la Molina.

¡¡¡Gracies per tot!!!

Deco: "Me voy"

Deco ha asegurado este jueves que no desea seguir en el FC Barcelona, porque sólo quiere estar donde le quieren, y está dispuesto a abandonar el club catalán para fichar por un equipo inglés o italiano.

Deco, con contrato hasta junio de 2010, ha desvelado que el Barça ha hablado con su representante y le ha dado libertad para negociar con otros clubs."El club habló con mi representante y sé que hay ofertas, voy a negociar. No quiero salir del Barça con problemas.

Por el Barça todo el mundo pasa, pero el club sigue, y si me voy no se acaba el mundo", manifestó Deco este jueves durante un acto promocional.El jugador apuntó que no desea quedarse en el club si no cuentan con él: "Yo no me quedaría así. Quiero estar donde me quieran y cuando las cosas acaban de esta manera, lo mejor es irse. Agradezco al club que haya sido sincero conmigo", afirmó.

'No' al Real Madrid

Deco dejó claro que su deseo es probar fortuna en otro país, ya que no se plantea jugar en otro club de la Liga española: "Iré a Inglaterra o a Italia, seguro. En España, no, porque el único club que hay del nivel del Barça es el Madrid y al Madrid nunca iría", dijo.El centrocampista luso apuntó además que deja el Barça sin rencor, y que su relación con el presidente del club, Joan Laporta, es de "respeto"."Si me voy, quien venga lo hará bien. Están Gerrard, Cesc, Lampard... no va a ser difícil que el Barça encuentre a alguien para sustituirme. Espero hacer un buen Europeo, es lo único que me queda esta temporada", añadió.

"Guardiola hará un gran equipo"

Deco ha rehusado hacer autocrítica sobre esta temporada, lejos del nivel de sus dos primeras con el Barça, y ha justificado su bajo rendimiento con "los problemas con las lesiones", que hacen "más difícil jugar la temporada al mejor nivel"."El 80 por ciento de los partidos en los que he estado disponible he jugado a un buen nivel", dijo el centrocampista.

El barcelonista valoró también el futuro del Barcelona, y ha apuntado que "no es fácil" volver a ganar, además de referirse a la necesidad de conseguir "estabilidad a nivel de club y de vestuario".Sobre el nuevo entrenador azulgrana, Josep Guardiola, el portugués ha asegurado que es "joven y muy ambicioso", y que lo va a hacer "bien". "Va a ser un gran equipo", ha dicho.

Ya al final de su intervención el portugués se ha acordado de su compañero y amigo Ronaldinho: "Espero que la gente lo respete y se acuerde de él, porque es uno de los mejores jugadores que han pasado por el Barça".

El retorn del s(avi)...

Hi ha hagut un retorn molt esperat al Regne del Pati Gran de Can Gebrat. Després d'un llarg periode d'hivernació a les llunyanes terres de Barcelona, la Tortuga a retornat per passar el seu periode estival.

Ës l'animal de més edat del Regne i el que ha viscut més experiencies. La seva vida és tranquila, no es queixa mai de la seva situació, ja que té una part del Pati per ella sola, l'anomenat Pati Petit del Regne de Can Gebrat.

A l'hivern no necessita de grans cures, menja poc i dorm molt. En canvi, a l'estiu necessita més cura per part dels gegants del Regne. Ha de menjar més sovint, l'aigua ha de ser renovada per periodes més curts i necessita passar part del dia al sol, entre l'espessor de les plantes.

Aquest és un homenatge al més gran dels rèptils del Regne, i esperem que ho sigui per molts anys més.

El "culumpio" del pi maleït

No tothom pot dir que sap construir un "culumpio", i menys que el resultat funcioni. aquí tenim una mostra del potencial constructor, innovador i de disseny dels més petits.

Aquest culumpio és el clar exemple dels productes que requereixen una gran inversió i que no funcionen. Cal dir que la inversió no va ser gran a nivell econòmic, però per qui té una butxaca petita, és notoria.

La major part de les materies primeres són reciclades.

El fet no és el "culumpio", sinó el significat. El seu ús no és el que tothom s'esperava, sinó molt menor. Encara que hi ha hagut temps de fer diverses bogeries en ell. Algun dia podrem mostrar el perill que comporta el "culumpio".

La llegenda diu que una persona mentre es balanssejava suament, i pensant en coses tranquiles, mirant de trobar un moment de relaxació, va notar un sotrac. Provenia de l'arbre. El pi va començar a moure les seves branques molt rapidament, com un cavall desbocat, sense control, de tal manera que va fer caure el pobre infeliç. El va llençar diversos metres, més de 10. Va anar a parar contra la paret, tot sagnant.

Va poder sobreviure i ho pot explicar. Vet aquí la llegenda del "culumpio" del pi maleït.

(s'en mostraran imatges de video quan la mecànica ho permeti)

Sembla normal veritat??

Ampliant la familia???

Avui us ensenyarem el nostre luxós ranxo.

Aquí és on pasem la major part de la semana. Abans els caps de setmana sortiem pel nostre pati, però com que un dia vam marxar sense avisar, ens van castigar sense sortir.

Això si, estem molt ben cuidats, perque tenim la princesa del Regne que ens posa menjar cada setmana.

Si us hi fixeu bé podreu comprobar com estem molt bé. Aviat sabreu perquè...

Efectivament, aquests són els ous que hem fet aquesta semana. Malauradament no els podem cuar, així que:

-Amb motiu del repartiment dels ous, 3, quedeu tots els visitants convidats davant del Palau Reial del Pati Gran de Can Gebrat el dissabte 10 de maig a les 12:00 del matí. Us hi esperem.

Més ràpid que el vent

No es necessiten gaires paraules per descriure el potencial d'en Joy. No ens cau gaire bé, però ràpid, ho és.

Vet aquí una demostració:

Cast

Star: Joy

Segundones: Jordi i Marta

Veu: Marta

Grabació: Marta

Productors: Poc&Gallina Company

ën Joy...

Aquest és el pesat de gos negre que sempre corre amunt i avall seguint les pedres que els hi tiren els "morcius".

Ël tiu és simpàtic, sempre fa el que li diuen, no com nosaltres.

Em sembla que ja té més d'un any, però no creix. Deu ser una espècie de gossos "nanus", com el conill aquell que hi havia fa temps.

Té sort perqué almenys pot sortir del pati, cosa que nosaltres sempre estem aquí tencades. Tot i que ja sabem com sortir!!!(més endavant us ho expliquem)

Ara us ensenyaré unes imatges seves, siusplau, us pregu que no rieu gaire, és molt sensible.

Benvinguts a tots els que algun dia ens visitareu per aquí.

Comencem per presentarnos:

Som en Poc i la gallina.

Reis, princeps i hereus de la corona del regne del Pati Gran de Can Gebrat.

Som tot això que hem esmentat perqué

no ens passa per les orelles de tenir decendència.

En aquest blog us anirem explican les històries

més picants dels personatges que asiduament trepitgen les nostres terres, invadint la nostre intimitat. Així que aquesta és una forma de venjança.

Preparats??