Imaginem que tothom pogués canviar el seu destí o les coses que ha fet i no li han agradat. Vaia caos seria tot plegat.
Aquells constructors que ara tenen crisi i que de veritat han estirat més el braç que la màniga, o aquells que tenien la màniga massa ample i no han sabut gestionar-la. Aquest és un exemple com qualsevol altre. N'hi han per donar i per vendre, per tantes ocasions i per tantes persones.
I tot això que comento i que no s'entén és per el següent: estava pensant jo, que vist els problemes econòmics que tenen moltes famílies, joves i no tant joves, alhora d'adquirir el seu propi habitatge, o bé intentar-lo pagar, podríem trobar-hi una solució.
Jo crec que podríem rehabitar i rehabilitar els castells o masies que hi han perduts per les muntanyes catalanes i en tot el territori català. De la següent manera: motivant i gestionant la capacitat productiva i intel·lectual de les persones amb risc d'exclosió, aquelles que busquen un treball remunerat i d'aquells que busquen una vida alternativa. De tal manera de posar-los en aquests castells i masies, que ells mateixos rehabilitin aquests llocs, a canvi d'una remuneració i d'una formació.
Així, un cop superada la devallada econòmica i un cop es restitueixin o es crein nous llocs de treballs, tothom podrà gaudir un altre cop d'oportunitats, i si pot ser, en igualtat de condicions.
Els castells hauran quedat restaurats i podràn servir per crear tallers de tota mena o per a fer expandir la cultura personal de les persones amb ganes d'apendre més sobre la vida dels que han habitat aquests llocs en l'antiguitat.
És una opció, factible o no, és una opció. Així que: a castillo deshabitado, todo el mundo està invitado.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada